Hem desaparegut en la boira / Amb camisa de tirants i sense mirar enrere / El negre, el rosa i l’or / Tot es perd en la boira / Però és cosa de la distància / Fes unes passes endavant i podràs vejre’ns / Amb tu ja som cinc / Sis. Vuit. Deu / Eleger es veu profund i nítid ara / El rosa brilla de nou i el color or torna a brillar com mai / Ara compartim foguera a l’infern / Atiem el foc!

Hem desaparegut en la boira / Amb camisa de tirants i sense mirar enrere / El negre, el rosa i l’or / Tot es perd en la boira / Però és cosa de la distància / Fes unes passes endavant i podràs vejre’ns / Amb tu ja som cinc / Sis. Vuit. Deu / Eleger es veu profund i nítid ara / El rosa brilla de nou i el color or torna a brillar com mai / Ara compartim foguera a l’infern / Atiem el foc!

ZETAK

Lletres

Singles (2022)

  • Itzulera

Zeinen Ederra Izango Den (2020)

  • Guui Herriyen
  • Zeinen Ederra Izango Den
  • Hitzeman
  • Akelarretan
  • Sutondoko Kantuak
  • Zer Geratuko da Azkenean
  • Hegan
  • Zeinen Ederra Izango Den (Sinfonikoa)

Zetak (2019)

  • Nirekin topatu Naiz
  • Zertan ari Gara?
  • Errepidean
  • Su
  • Suziri Bi
  • Pater Noster
  • Beti da Garaiz
  • Kaliza Hau
  • Argitan
  • Sagarra

Guui Herriyen

Moltes vegades penso en el nostre poble. Si. En Arbizu. Doncs no sé. Aquelles flors…Per exemple: He escoltat el “zozo” abans. Saps quin és el zozo? També li diuen merla. Escoltar el seu cant… Després anar a passejar i escoltar grills. Tot verd verd. És veritat que vaig perdre la visió, però bé. Recordo molt tot això perquè els vaig arribar a veure fa molt temps. Anar cap a Unanua. Aquests matins primaverals són meravellosos. Després per sota de Beriain i, bé… Vaja! El gos ha començat a bordar! Hauré de callar, Pello? No li pots dir res…

Itzulera

Els ocells m’han dit que parlen amb tu
Digue’m què t’han cantat
 
Pregunten si a Amaiur
Se sent
La proximitat a la que estem
 
Això diuen
també a Baigorri
Aquells guies fronterers
 
Units per la serralada
La teva ferida és la meva
I aquesta cançó és dels dos
 
Portaveus del que tenim en comú
Els ocells a l’altre costat de la frontera
 
Han vestit
Gaztelugatxe
D’un elegant cant
 
I van cobrir
Fins a Larrun mateix
Amb bells cantars
 
Units per la serralada
La teva ferida és la meva
I aquesta cançó és dels dos
El far és testimoni
El vostre pas és el nostre
I la tornada de tots
 
I no serem per sempre aquells bojos
que parlen amb els ocells?
Més sans serem si parlem més amb els ocells
 
Units per la serralada
La teva ferida és la meva
I aquesta cançó és dels dos
El far és testimoni
El vostre pas és el nostre
I la tornada de tots

Nirekin topatu Naiz

S’encén la llum de neó
Un gat negre pel carreró
Em busca

Només siluetes al meu voltant
I mil cristalls al terra
Foradant les meves soles

No t’he trobat pels bars
Borratxo he escrit a la porta del bany:
“Eh tu, el temps ens ha fet canviar”

On estàs tu? On estan tots?
On les promeses de temps enrrere?
El dos cremarem

Fa calor o sóc jo?
Un altre cop sol al llit
Tot en mi. En mi.

No t’he trobat pels bars
Borratxo he escrit a la porta del bany:
“Eh tu, el temps ens ha fet canviar”
Per sempre…
M’he trobat a mi mateix
Tot tremolor des del cel fins a l’infern
Que sàpigues que ho prefereixo d’una altra manera

Mullats els teus records
Com si aquí estiguéssis
Mullats en mi

Mullats els teus records
Com si aquí estiguéssis
Mullats en mi

No t’he trobat pels bars
Borratxo he escrit a la porta del bany:
“Eh tu, el temps ens ha fet canviar”
Per sempre…
M’he trobat a mi mateix
Tot tremolor des del cel fins a l’infern
Que sàpigues que ho prefereixo d’una altra manera

Zertan ari Gara?

La taberna desborda sang pare
Els companys de lluita ara semblen enemics
Han trencat ampolles a la barra
Com hem arribat aquí? Com?

Que fem pare?
Pegant-nos mutuament?
Què fem?
Morirem tots ofegats
Sota aquesta sang

Allà estan, a les fotos de la paret
Les siluetes plorant sang, plorant sang
El vi s’ha convertit en sang
Les llums s’han apagat, s’an apagat

Que fem pare?
Pegant-nos mutuament?
Què fem?
Morirem tots ofegats
Sota aquesta sang

Errepidean

9:10pm
En un dels primers matins d’estiu
Els somnis i jo lluitant

El sol arriba fins al llit
I hi ha algú amanyagant al meu costat
Me’n vaig, avui és un gran dia

La Maiza em diu que ja estan al bar
Potser arribi tard
Pello nano, sempre ets l’últim
Vinga va, som-hi

Imparables a la carretera
Finestres baixades i un crit cap a fora
Avui, a la carretera de nou
En busca d’una nova cançó
Una que mai oblidarem
Que mai oblidarem

Un acudit de l’Estane
I de seguida estem a l’alçada d’Altsasu
Quants voltors al cel

“El millor del pitjor”
Algú ha dit, apuja el volum
Encara no hem dit la última paraula

I hem deixat enrrere al nostre Déu pagà
El Beriain cuida de la Sakana
Un vacil·li, uns riures i una volta de cop
Anem, anem

Imparables a la carretera
Finestres baixades i un crit cap a fora
Avui, a la carretera de nou
En busca d’una nova cançó
Una que mai oblidarem
Que mai oblidarem

Flama revifada
Reforçats
Ens hem tornat a veure
Companys de camí
A l’infern
Abans que a l’infern

Su

Avui em desperta el soroll
Es veu foc pel vidre
Hi ha sis amb les cares tapades
Tornem a l’època de les antorxes

Foc. Doneu-nos foc sense por
Morireu ofegats en el fum

N’hi ha més com nosaltres
A l’altre costat del riu
Disposats a cremar els seus cors
Per convertir les seves ànimes en fum

Foc. Doneu-nos foc sense por
Morireu ofegats en el fum

Suziri Bi

Dos ulls negres
Per la “Navarreria” de Pamplona
S’han creuat amb els meus

Es fa fosc i finalment ens trobem,
Als lavabos del Terminal

Som dos cohets
Apuntant al cel
Disposats a estrellar-se a l’estrella més brillant
Cap amunt, cap amunt…

Dos vasos negres
Semblen blancs a les manes
Trenta-cinc mil·lilitres de llum

Mirant al sostre, el foc ens baixa pel coll
Fent de la sang, lava

Som dos cohets
Apuntant al cel
Disposats a estrellar-se a l’estrella més brillant
Cap amunt, cap amunt…

Pater Noster

Freds, aquests dit al meu coll
La setmana santa més eterna
I al final
Del coll al pit i del pit a les cames
Ai! Ai! Mare….
Aquest Pare Nostre se’m fa etern

El pare ha viscut més que jo
Acabo de fer sis anys
I la sang de l’Esperit Sant
Cau pels llençols
Ai! Ai! Mare….
Aquest Pare Nostre se’m fa etern

Beti da Garaiz

Deu d’abril
Aquesta carta és la útlima

En el barri vermell de Berlin
No hi ha foc
Ni mare

Tornaré a l’hivern
Sempre estic a temps
Sempre estic a temps
Un cigarro i ginebra
En estat d’espera
En estat d’espera

En silenci
Tremola el meu boli negre

Aquest blanc divan de cuir
S’ha convertit en llit
A les sis de la matinada

Tornaré a l’hivern
Sempre estic a temps
Sempre estic a temps
Un cigarro i ginebra
En estat d’espera
En estat d’espera

I si ho he oblidat?
Si he oblidat el camí??
I si la he perdut?
Si he perdut la força?

No sé si el crit de l’altre costat de la
Paret, és dolor o plaer.

No sé si et tinc en els meus braços
O segueixo somniant, segueixo somniant

Tornaré a l’hivern
Sempre estic a temps
Sempre estic a temps
Un cigarro i ginebra
En estat d’espera
En estat d’espera

Kaliza Hau

Aquest calze i el vi negre
Ha passat per tretze boques
A les seves llengües ha començat
Una orgia històrica secreta

Argitan

La soga que ha atado a un roble

La aprieta, la aprieta

Sigue bajo la luz de la luna

Preso de un adiós

Una luz se enciende seguida de otras muchas

Son millones

Son millones

Mira atrás y ve un nuevo camino

En la luz

En la luz

Ha pasado mucho tiempo desde el anochecer

Tiene frío

Tiene frío

Ha escrito una carta, pero Akiles

No tiene a quién despedir

A quién despedir

Una luz se enciende seguida de otras muchas

Son millones

Son millones

Mira atrás y ve un nuevo camino

En la luz

En la luz

Ha soltado la soga

Y una lágrima

Llega a sus labios

Elije un nuevo camino

En la luz

En la luz

Sagarra

Tens la marca de dos ullals al teu coll
La meva llengua pel teu maluc
Llepant el teu cuir

El teu fluxe salival per tot
Agafa la poma
És tota teva

La respiració accelerada
Sentint força ara
El pit a l’esquena

Abocant la llavor per tot el teu cos
La poma més dolça
La tens sobre teu ara

Zeinen Ederra Izango Den

Que bonic serà…
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Si despertéssim de sobte
A les festes d’un petit poble
Ballaríem a la plaça
Com mai abans

I a cada cançó
Ens hi deixaríem la veu
Com si fos la última
O la primera de moltes

Nosaltres afortunats
Caixes obertes de somnis guardats

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Quan net/a conegui a la seva àvia
Naixerà un roure a Urbasa
Amb el anys ens n’adonarem
De que viuria per sempre

Amb els amics al capvespre
Es tornarà etern
Ens xiuxiuejarà la lluna
Que encara no hi som tots

Nosaltres afortunats
Caixes obertes de somnis guardats

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Hitzeman

És car un petó ara,
Ai! Si l’haguéssim guardat
Quan abundaven

Digue’m que ara
Serà normalitat
Dir “t’estimo” més sovint
Promet-m’ho

Del cim del riu es sent que creix poc a poc la pluja Si ens enganxa pujant contracorrent ja ens ho farem Del plor de tantes ànimes que s’han sentit perdudes Creix la llum del fons i esquerda el cel

Promet-m’ho
Uoooooh
Recordar aquest moment
Per sempre
Uoooooh
En la nostàlgia del record
Hi ha un demà, hi haurà sort
Promet-m’ho

Lluny ara de les teves abraçades,
No les vaig guardar
Quan estàvem junts

Som a temps d’escoltar la remor de dins Sempre corrents es va fent fosc i no es veu el camí

Promet-m’ho
Una primera primavera de veritat
La pluja ho ha escrit al cel
Promet-m’ho
La primavera dels teus ulls a l’infinit
Si et tremolen els genolls és que ets aquí

Promet-m’ho
Uoooooh
Recordar aquest moment
Per sempre
Uoooooh
En la nostàlgia del record
Hi ha un demà, hi haurà sort
Promet-m’ho

Akelarretan

Ens tornarem a veure als akelarres
Fills I filles del temps perdut
S’encendrà finalment la temptació més llarga
Al regne dels de sang-calenta

Sutondoko Kantuak

Un vell quadern a la butaca
Escrit a mà per l’avi
Tots els seus records
Immortals en cal·ligrafia

Una abraçada de la seva néta
Al 2007
Les paraules d’amor de l’àvia
En el seu últim alè

Són per sempre
Les cançons de fogonet
Els minuts junts

En el millor de la soledat
Tallat l’últim desembre
Moments insignificants
Marcats en record escrit

Un missatge d’un amic de la infància
En el seu aniversari
Nadal del 2020
I l’acollida dels de casa

Són per sempre
Les cançons de fogonet
Els minuts junts

Avui l’alba pinta a capvespre
La pluja al cel i el ball de l’oreneta

Zer Geratuko da Azkenean

Cafè amb llet fred
Fent la foto de l’espuma
Fred, fred

I el teu somriure
Mirant la pantalla
Perduda, perduda

Què quedarà al final?
Quant fred cap en aquest nou hivern?
Un puto missatge ballant entre paraules roses
Què quedarà al final?

Som amos
De la regalia de guardar
Records en fotos

Però necessito mirar cap avall
Per recordar
El color dels teus ulls

Què quedarà al final?
Quant fred cap en aquest nou hivern?
Un puto missatge ballant entre paraules roses
Què quedarà al final?

Què quedarà al final?
Quant fred cap en aquest nou hivern?
Un puto missatge ballant entre paraules roses
Què quedarà al final?

Hegan

Vem ser pur desastre
Un vell mapa sense nord
Jo en tu, tu en mi

Una esborradura, un brut descart
En les fulles de Laboa
Paraules perdudes en la boira
Però…

Vem volar, vem aconseguir volar
Des del Mar Cantàbric a nous horitzons, volar

Vem ser pur caos
Dues bales del noranta
De trajectòria forçada

Un acord, acord menor
Que ningú va escoltar
Una àguila ferida en el vol
Però…

Vem volar, vem aconseguir volar
Des del Mar Cantàbric a nous horitzons, volar

I ens vem posar a les ordres del vent sur
Quan començava la tempesta
Quan començava la tempesta

Vem tancar els ulls i una última abraçada
Mentre quèiem
Mentre quèiem

Vem volar, vem aconseguir volar
Des del Mar Cantàbric a nous horitzons, volar

Zeinen Ederra Izango Den (Sinfonikoa)

Que bonic serà…
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Si despertéssim de sobte
A les festes d’un petit poble
Ballaríem a la plaça
Com mai abans

I a cada cançó
Ens hi deixaríem la veu
Com si fos la última
O la primera de moltes

Nosaltres afortunats
Caixes obertes de somnis guardats

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Quan net/a conegui a la seva àvia
Naixerà un roure a Urbasa
Amb el anys ens n’adonarem
De que viuria per sempre

Amb els amics al capvespre
Es tornarà etern
Ens xiuxiuejarà la lluna
Que encara no hi som tots

Nosaltres afortunats
Caixes obertes de somnis guardats

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere

Que bonic serà
Els raigs del sol dibuixant la teva ombra a l’herba
Un petó a Larrun
Una cervesa al cel en honor als que vam deixar enrere